dissabte, 7 de setembre del 2013

Un occidental acampant a la Unió Soviètica (Teresa, Pràctica 9)

Colin Thubron m’ha seduït només de llegir les tres primeres pàgines del seu llibre Entre rusos. He imaginat un nen sota un mapa de Rússia convertit en un adult solitari que viatja amb el seu cotxe –un Morris Marina- i acampa en càmpings inhòspits de la Unió Soviètica amb la intenció de desvetllar els secrets d’aquest ampli territori i dels seus habitants. Thubron és un home que, sense saber perquè, vol viatjar a Rússia. Té un sentiment d’ambigüitat cap el país, però es deixa portar per la intuïció de la mateixa manera que jo m’he deixat portar per una lectura –obligatòria- des del primer capítol.
Cada vegada que he tingut en les mans Entre rusos m’he sentit envoltada per una atmosfera de misteri. Els ulls de l’autor no es deixen cap detall. Diria que Thubron vol arribar a l’ànima del poble rus amb la intenció de diferenciar-la del sistema polític rus. M’agrada el que transmet quan descriu les faccions de cada persona que es creua, individus d’"un poble abstracte en carn i esperit". M'agrada també quan analitza de forma minuciosa suburbis, palaus, catedrals i paisatges gegants: et fa sentir la impenetrabilitat de tot el que l'envolta. La desconfiança, la KGB, el desig de llibertat, les ferides bèl·liques, la distància, l’ateïsme, l’alcohol estan presents sempre. Thubron es mou pel desassossegat context de la Rússia pre-Gorbatxov, envoltat de persones dins de les quals, en el cor i en l’úter, batega un profund amor a la mare pàtria i que tenen fixada en el cap la idea que el comunisme és difícil però socialment necessari.
D’aquesta manera el llibre aconsegueix despertar tendresa i compassió, que anul.len qualsevol prejudici i sentiment de por cap a la desconeguda Rússia. Després d’aquesta lectura un pot entendre més l’amor i l’odi als règims totalitaris, les diferències entre les repúbliques que formaven la Unió Soviètica i la necessitat de regeneració.  Al cap i a la fi, un mira  Rússia i al seu poble d’una altra manera, és més tolerant amb al seu materialisme actual i el sent una mica més proper. Thubron aconsegueix desvetllar-nos una bona part del misteri d’aquest gran espai pintat de verd en el mapa de la seva infantesa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada