Al moment de triar l’última lectura del curs, vaig dubtar entre dos
llibres: El Marroc sensual i fanàtic, d’Aurora
Bertrana, i Mentre l’Iraq dormia, de
Mertxe París. Els dos els tinc a casa,
els dos són d’autores catalanes, cosa que em venia de gust després de llegir homes
i estrangers, i amb els dos llibres jo hi feia una relectura. Tot un
experiment.
Em vaig inclinar pel de la Mertxe París per una raó
sentimental i romàntica. Com que conec l’autora, volia comprovar què passava,
al cap de deu anys, entre ella i jo en tornar-lo a llegir. L’experiència ha
estat molt gratificant. Les seves paraules són les mateixes, tenen el mateix
valor, no han decaigut. Al contrari, amb el pas dels anys i desgraciadament per
al poble iraquià, són ben actuals. La que he canviat sóc jo. Per enfrontar-nos
a fer una bona lectura calen coneixements previs. Fa deu anys jo tenia molta
informació sobre el món àrab i musulmà, però molt poca formació. Ara és tota
una altra cosa i he gaudit molt més del llibre, en canto excel·lències i el recomano.
A l’octubre de 2003, quan l’autora
només tenia vint-i-set anys, l’editorial Pagès, de Lleida, li va oferir escriure
in situ un llibre sobre la guerra de
l’Iraq. La noia no s’ho va pensar dues vegades i, amb la motxilla carregada de
paraules i d’il·lusió, es va enfrontar amb el gran repte. I la veritat és que
se’n va sortir molt airosa.
Ben mirat, mentre L’Iraq dormia, no és un llibre
estrictament de viatge, tot i que descriu perfectament les ciutats per on
passa, allà on viu, el que veu, el que viu, amb qui i com parla..., de manera
que el lector es crea perfectament una imatge mental del país. Però, sobretot, el
llibre és una història. Una història meravellosa i punyent d’una dona, l’Umm
Zina, i de la seva família i per extensió la del poble kurd. No sé quina
intenció tenia l’autora quan va sortir d’Alcarràs, el seu poble natal, sobre què
i com escriuria, però molt em temo, perquè això és el que m’ha semblat, que quan
es va trobar amb la personalitat d’Umm Zima no es va poder sostreure al seu
magnetisme i grandiositat. Quan més humil, savi i tendre s’és, més gran és el
personatge.
L’autora és la narradora, però, tret
de certs moments, no s’erigeix com a protagonista, aquest paper el cedeix
generosament als altres personatges amb qui conviu i molt especialment a l’Umm
Zina. El llibre és ple de situacions de molta tensió de guerra que impacten, però
potser el que més m’ha trasbalsat és el dolor i la penúria de l’exili del poble
kurd, que puc resumir amb les paraules d’una dona a qui li han matat tota la
família: “ Doncs, la meva vida ha
consistit a anar de calvari en calvari per tot l’Iraq. No hi ha res més fàcil
que menysprear una dona sola!”
Per completar aquest comentari, el
llibre té el gran encert d’explicar contes i llegendes que permeten al lector
endinsar-se en la cultura kurda i, també, relaxar-se una mica de tant de
patiment.
Avui més que mai, desitjo de tot cor que la pau arribi a tants
pobles de l’Orient que lluiten per la seva dignitat mentre nosaltres dormim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada