Pràctica 1 (Yolanda)

Descubrí los viajes narrados no hace mucho tiempo. Me interesé por este tipo de lecturas de la mano de los navegantes solitarios al mismo tiempo que descubría que se puede estar acreditada para patronear un barco sin tener ni idea de cómo manejarlo. Es entre estos libros donde se encuentran mis preferidos. Hasta donde el viento me lleve, del uruguayo Eduardo Rejduch, me tiene robado el corazón gracias a su estilo fresco, espontáneo y divertido. Estos libros me llevaron a otros que me servían para complementar la información que encontraba en las guías de viajes; en esas narraciones descubrí que muchas de las cosas que merecen la pena de los lugares que visito no figuran entre los intereses de las guías, incluso las orientadas a los viajeros “independientes”. No acostumbro a leer narraciones de los sitios que voy a visitar antes de hacerlo; casi prefiero disfrutarlos a la vuelta. Para mí es todo un estímulo descubrir la habilidad de algunos escritores para describir con precisión los paisajes y gentes que tú también has visto.

Si ya viajaba y leía sobre los viajes de otros, ¿por qué no escribir sobre los míos? La casualidad se encargó de que encontrara este curso, a cuyo moderador conocía por haberme topado con él cuando buscaba libros de viajes en bicicleta. Coincide, además, con que éste ha de ser el año de mi gran viaje, esa oportunidad de soltar el lastre con el que te anclas a tu día a día. Parece llegada la hora de emprender una aventura cuyo inicio intuyo pero del cual desconozco su final. Quería compartirlo, contarlo e intentar que mi viaje personal sea también el viaje de muchos. Tenía un plan; desconocía cómo llevarlo a cabo; necesitaba una brújula y una caja de pinturas para que una crónica viajera en blanco y negro se convirtiera en una historia divertida y coloreada. Así, pues, ¿cómo rechazar un manjar servido en bandeja de plata? Y aquí estoy, con el ánimo virgen del ignorante y dispuesta a aprender de mis compañeros de ruta.  

Pràctica 1 (Sofía)

Observar, preguntar y escribir. Aunque yo aún no lo sabía, eso me llevaría a decidirme a ser periodista. Pero por el momento yo sólo me asombraba ante el mundo que me rodeaba. Un mundo pequeño, provinciano, pero apasionante ante los ojos de una niña que tiene todo por descubrir.

A lo largo de mi infancia, mis viajes rara vez duraban más de una hora en coche y los paisajes que se sucedían detrás de la ventanilla eran casi siempre los mismos. No obstante, para mí eran únicos y albergaban todas las maravillas de la naturaleza ¿Cómo podía crecer un bosque de la nada? “¿Mamá, quién puso la primera semilla?”. En mi diario apuntaba las respuestas para que no se me olvidaran y para, al regresar, poder contar a mis amigos los descubrimientos que había hecho.

Poco a poco me fui introduciendo en el apasionante mundo de la lectura. En mi adolescencia me embarqué en la aventura de recorrer 20.000 leguas de viaje submarino y di La vuelta al mundo en 80 días. A la edad de 13 años tuve que abandonar los viajes en papel para ser protagonista de mi gran aventura. Barcelona entró en el trazado de mi mapa y aquello conllevaba dejar todo lo conocido atrás. “Vivirás en Europa y tendrás la oportunidad de viajar y conocer magníficos lugares”. Mi padre tenía razón y desde entonces la necesidad de viajar está palpitante en mí.

Por ello, al entrar en la universidad una de mis metas era estudiar en otra ciudad. Sevilla fue el destino escogido y durante nueve meses se convirtió en  mi tercer hogar. Realmente, esa ciudad tiene un color especial. Guardo un grato recuerdo de ella, no sólo por las amistades que hice, también porque fue allí donde me inicié en la escritura de viajes junto a un profesor al que le apasiona lo que hace.

Y ahora pretendo recordar lo aprendido, aprender nuevas cosas, leer más sobre viajes y conseguir poner por escrito las experiencias que he tenido y las que aún están por llegar.

Pràctica 1 (Rosa)

Que m'hagi inscrit al curs ha estat fruit d'una casualitat; vaig veure la informació a la pàgina web d'Altaïr viatges i la idea em va agradar, més ben dit, em va entusiasmar. No ho vaig rumiar ni un moment. Tot i que en el moment actual estic enfeinada, penso que el podré seguir.

Crec que el curs em facilitarà el coneixement que em falta per expressar per escrit el que vull transmetre: sensacions viscudes, descripció de paisatges, moments de dificultats, sobretot a la muntanya, conflictes burocràtics en alguns països i especialment poder descriure el contacte humà de la gent que el viatger troba pel camí, cosa que per a mi és el més difícil. Tot això, que no és poc, de la mà d'un professional que transmet les emocions de manera clara i gens feixuga per al lector.

Quin llibres de viatges heu llegit?

Els viatges de Gulliver. J. Swift.

A la Patagònia. B. Chatwin.

A la Xina amb bicicleta. G. Pernau.

Arenas de Africa. W. Thesiger.

Vagabundo en Africa. Los caminos perdidos de Africa y el Sueño de Africa. J. Reverte.

Dersu Uzala. V. Arseniev.

Dias y viajes. P. Bowles.

El cor de les tenebres. J. Conrad.

El cuerno del Elefante. P. Nadal.

El gran bazar del ferrocarril. P. Therroux

El Nilo Blanco. A. Moorehead.

El periple de Baldassarre.  A. Maalouf.

Expedición al Nilo azul. V. Morell.

La ruta de la Seda. T. Hollmann

Libro de las cosas maravillosas. Marco Polo

Lleó l'Africa. A. Maalouf.

Travessia per l'Àfrica occidental. Ferran del Campo.

N'he llegit més, ja que a casa en tinc força. El fet és que tinc molts anys per llegir-los.

Vull fer constar que molts els havia llegit en castellà, ja que abans, a diferència del que passa ara, no era fàcil trobar-ne en català.

Quins us han agradat més i per què?

El que més em va frapar, tot i no ser exactament un llibre de viatges, va ser Els Viatges de Gulliver; com que era molt petita puc dir que em va marcar. De fet, encara m'agrada molt.

El cor de les tenebres em sembla perfecte, ja que, en una narració relativament curta, l'autor diu molt.

Els que he posat a la llista que parlen del Nil potser m'agradaren perquè és un riu que he recorregut per la zona on l'anomenen blau, per l'altra on en diuen blanc i diverses vegades. Potser això no té a veure amb l'escrit, però m'aportava descripcions de llocs des d'un punt de vista diferent al meu.

N'hi molts que m'han agradat, no els puc posar en una llista, són massa. En canvi, n'he trobat alguns que no m'han agradat gens tot i ser d'autors reconeguts.

Pràctica 1 (Gerard)

M’he inscrit en aquest curs per trobar les eines que em permetin descriure amb més claredat allò que he viscut en primera persona, fent-ho engrescador per al lector (encara que siguin els amics més propers i la família).

Quins llibres de viatges heu llegit?

- Ballesteros, Diego. 12.822 km de España a China en bicicleta. 2011.

- Casanova i Solanes, Eugeni. Un viatge monstruós. Amb tren per Transsiberià. La Magrana, 2000.

- Díaz, Miguel Ángel. Dos huellas hacia el sur. Un viaje en bicicleta a lo largo del continente americano. 2004.

- Díaz, Miguel Ángel. De La Alcarria al Himalaya. Ediciones B, 2000.

- Fotheringham, Brady. Along the Silk Road by bicycle. McArthur&Company, 2001.

- Humphreys, Alastair. Moods of future joys. Eye Books, 2007.

- Humphreys, Alastair. Thunder and Sunshine. Eye Books, 2008.

- Kapuscinski, Ryszard. Viatges amb Heròdot. Editorial Empúries, 2004.

- Kapuscinski, Ryszard. Un dia més de vida. Editorial Empúries, 2003.

- Manser, Riaan. Around Africa on my bicycle. Jonathan Ball Publishers, 2007.

- Masefield, John. Marco Polo’s Silk Road. The art of the journey. Watkins Publishing London, 2011.

- Molist, Imma. De Windhoek a Lesotho. 2012.

- Neil, Álvaro. África con un par. 2007.

- Pernau, Gabriel. A la Xina amb bicicleta. Edicions La Campana, 1997.

- Pernau, Gabriel. Tot Cuba amb bicicleta. Edicions La Campana, 1999.

- Pernau, Gabriel. Per terres d'Al·là, viatge a l'altra riba de la Mediterrània (Brau, 2006).

- Rico, Eugenio. En el país de las vacas sin ojos. MR ediciones, 2005.

- Rodríguez, Salva. Un viaje de cuento. (La vuelta al mundo en bicicleta). África. 2012.

- Romero Pecourt, Fernando M. Rutas perdidas, oasis de seda. Ediciones flor del viento, 2007.

Quins us han agradat més i per què?

·         A la Xina amb bicicleta, de Gabriel Pernau. Per la seva redacció, fàcil i lleugera, les pinzellades de la història i cultura local, essent fidel en tot moment a l’essència del viatge en ell mateix.

·         África, de Salva Rodríguez. Per la colpidora humilitat amb què està escrit, fent partícip al lector de les seves trobades amb la població local. Tot això, mitjançant un estil que es mou entre la narrativa i la poesia.

Pràctica 1 (Bernat)

Ara fa uns tres anys vaig començar a sentir la necessitat d’escriure sobre els meus viatges, excursions, escapades, indrets que visitava.... Fins llavors, els viatges i les ganes d’escriure havien format part de la meva vida, però ambdós aspectes no havien convergit mai en un mateix punt. Coincidint en l’era de les noves tecnologies em vaig decantar pel format blog, un espai dinàmic, econòmic i interactiu. És en aquest moment que em sorgeix la necessitat de plantejar-me com vull narrar els meus viatges, com em vull dirigir als lectors; en definitiva busco un estil amb el qual sentir-me còmode.

Com a lector habitual d’algunes revistes de viatges i ocasional d’alguns llibres d’aquest gènere, tenia una idea força clara d’allò que volia i del que no en els meus escrits. Amb quins ingredients comptaven els articles que em feien trempar? Per què en deixava d’altres a mig llegir? Fruit d’aquesta reflexió elaboro el meu petit humil decàleg sobre les característiques que han de tenir les meves narracions (en primera persona, present...). Una manera d’escriure que em fa sentir còmode i que duc a terme, encara a dia d’avui.

Passat un temps però, em plantejo la necessitat d’adquirir noves eines que em permetin fer un pas endavant en el camp de la narració de viatges. Cerco millorar i enriquir els meus escrits, però també dirigir la mirada cap a altres formes de narrar un viatge. En definitiva, desitjo obrir el ventall de possibilitats vers les múltiples necessitats que planteja el mateix gènere.

D’altra banda, el curs de narrativa de viatges esdevé un espai idoni on intercanviar impressions amb persones que comparteixen el mateix “ofici”. Per a mi, és un punt de trobada amb viatgers que desitgen relatar les seves vivències i amb escriptors que gaudeixen viatjant.

2) Quins llibres de viatges heu llegit?

Pocs, ho reconec. Certament, la lectura d’aquest tipus de gènere, esdevé fonamental per tal d’impregnar-se de noves idees, recursos i atmosferes. De fet, tots tenim els nostres referents literaris. D’ells n’hem après i han acabat nodrint la nostra manera d’escriure. Prenc nota doncs, de la generosa llista bibliogràfica que ens has fet arribar.

-          La Costa Brava (Josep Pla)

-          Petjades de Pedra (Sergi Ramis)

-          Sota el cel de Tushita (Enric Soler)

-          Per Terres d’Al·là (Gabriel Pernau)

-          Europa (Jan Bover)

-          La ruta de la seda (Bernard Ollivier)

-          L’agulla daurada (Montserrat Roig)

-          La febre del cim (Jon Krakauer)

-          Mentre hi hagi llum (Eduard Sallent)

* Les dues darreres obres són relats de muntanya

3) Quins us han agradat més i per què?

Potser és perquè tinc una certa debilitat per l’Himàlaia i per les infinites i increïbles trescades que ofereix aquest indret que em decanto per Petjades de Pedra, de Sergi Ramis. És llegir-lo (l’he rellegit en més d’una ocasió) i sentir que sóc allà, que transito en senders que  travessen les muntanyes més altes del món. Una escriptura àgil, dinàmica i amb dosis mesurades d’informació i descripció. En acabar la lectura, de nou, em torno a preguntar: què espero per marxar fins allí? Això és el que cerco en tot relat, aquesta senzilla però contundent pregunta.

Pràctica 1 (Beti)

Has fet mai strip tease en públic? Doncs així és com em sento ara mateix... Una cosa és escriure per a un mateix, i una altra és que tothom pugui llegir els meus textos. Despullar-se en públic implica acceptar l’èxit o el fracàs, o ambdues coses a la vegadA. És un acte de desvergonyiment al qual em vull afrontar en aquest curs.

M’agrada viatjar i transmetre als demés les meves experiències. Fins ara ho he fet amb mitjans audiovisuals, però la força i capacitat de suggestió d’un llibre és una idea que fa temps que em tempta. Ja sigui com a complement o no dels meus muntatges, m’agradaria provar amb l’escriptura. Penso que escriure permet esplaiar-se més enllà del què hem vist o dels llocs on hem estat. Permet barrejar en el mateix context els sentiments, les sensacions, divagar sobre qüestions relacionades amb el fet de viatjar...

Tinc por i curiositat alhora. Un gran vertigen s’apodera de mi al moment de fer el primer pas, i necessito algú que em guiï i m’ensenyi els secrets de l’art d’escriure.

QUINS LLIBRES DE VIATGE HE LLEGIT

Subirós, Pep. Cita a Tombuctú.Destino, 1996

David-Néel, Alexandra. Magos y místicos del Tibet.

David-Néel, Alexandra. Viaje a Lhasa. Ediciones Indigo, 1988

Broussard, Philippe. Les rebels de l’Himàlaia. Pagès Editors, 1997

Morgan, Marlo. Las voces del desierto. Biblioteca de Bolsillo, 1996

Pernau, Gabriel. A la Xina amb bicicleta. Edicions La Campana, 1997

Díaz, Miguel Angel. De la Alcarria al Himalaya. Biblioteca Grandes Viajeros, 2000

Díaz, Miguel Angel. Dos huellas hacia el sur. 2004

Mustoe, Anne. LoneTraveller. Onewoman, twowheelsandtheworld. VirginBooksLtd, 2002

Casanova, Eugeni. Un viatge monstruós. Amb tren pel Transsiberià i la Ruta de la Seda. Edicions de la Magrana, 1997

Uhlig, Helmut. La ruta de la seda. Ediciones del Serbal, 1994

Ollivier, Bernard. La ruta de la seda. Viaje en solitario. Editorial entreLIbros, 2005

Sth, Vikram. Des del llac del Cel. Viatges pel Xinjiang i el Tibet. Proa Alí Bei, 1999

Briongos, Ana M. La cueva de Alí Babá. Irán día a día. Col·lección Otras Voces, 2002

González Zunzundegui, Santiago. Aventura a toda vela. Editorial Debate, 2002

Villar, Julio. !Eh, petrel! Cuaderno de un navegante solitario. Editorial Juventud, 1997

Slocum, Joshua. Navegando en solitario alrededor del mundo. Plaza&Janés Editores, 1998

Krakauer, Jon. Somnis de l’Eiger. Editorial Empúries, 2000

Diemberger, Kurt. K2 el nudo infinito. Desnivell, 1993

Holzel, Tom y Salkeld Audrey. El misterio del Everest.Mondadori, 2000

Le Corbusier. Les voyages d’Allemagne. Carnets. Voyage d’Orient. Carnets. Electa Fondation LC, 2000

ELS QUE MÉS M’HAN AGRADAT I PER QUÉ

Uff, fa tant de temps que me’ls vaig llegir, que no sabria fer-ne una crítica de cadascun d’ells. Tots em van interessar, en major o menor mesura, en funció de les meves dèries d’aquell moment. Però, sens dubte, el llibre de viatges que més em va marcar va ser Viaje a Lhasa, de David-Neels. Segurament va ser el primer relat de viatges que vaig llegir de jove, o almenys  així ha quedat registrat en la meva memòria, i encara ara sento una profunda admiració per aquella dona, una occidental entrant al regne prohibit del Tibet, l’any 1924.

Em va sorprendre la força, la valentia, la tenacitat i la curiositat d'aquella dona de l’alta societat francesa, casada, i amb estudis, capaç de recórrer a peu no sé quants quilòmetresdurant més d’un any, travessant les grans serralades de l’Himàlaia, amb l’única companyia d’un lama –el seu fill adoptiu- i disfressada de captaire per passar inadvertida, carregant-s’ho tot a les espatlles, dormint al ras, passant fred i gana, sense mapes... I tot per arribar a Lhasa! En el llibre recordo també una gran espiritualitat. De fet, era la motivació principal de David-Neels per aconseguir el seu objectiu, que fins i tot li va servir a nivell pràctic per sobreviure al fred hivernal. Tot això, sense deixar de fer un retrat de la societat tibetana, amb els seus costums. i paisatges.

Potser ara, si el tornés a llegir, no em causaria el mateix efecte, però en aquell moment de la meva vida va ser un dels motors que em va impulsar a sortir a recórrer món.

Pràctica 1 (Anna)

            La inscripció a aquest curs ha estat fruit d’una conjunció de fets: tenir notícies del curs i de qui l’impartia. A més, tenir uns materials dispersos dels meus viatges i que m'agradi escriure, tot plegat constitueix una suma d'atractius irresistible. Per tant, espero: “llegir, escriure, compartir, comentar: aprendre” (Gabriel Pernau, dixit).

            Sóc lectora, però no precisament de llibres de viatges. En aquest aspecte, la meva cultura literària és escassa. He llegit l’Odissea, d’Homer, en traducció de Carles Riba;  Eben, de Kapuscinski; El cor de les tenebres, de Conrad; El Marroc sensual i fanàtic, d’Aurora Bertrana; Mentre l’Iraq dormia, de Mertxe París; Fragmentos de El Cairo, de Kim Amor; alguns capítuls d'Els viatges, d’Ibn Battuta; Viaje a la Alcarria, de Camilo José Cela; A peu per la Llitera, de Josep (Maria) Espinàs; diversos articles d’en Xavier Moret a El Periòdico. I alguns llibres que jo inclouria dins del gènere tot i no ser considerats llibres de viatges (em recolzo en les aportacions de la professora Carrizo Rueda), com són tota la Matèria Artúrica; El Manuscrit trobat a Saragossa de Potocki; Viatges i Flors de la Mercè Rodoreda i Quanta, quanta, guerra, també de la Rodoreda.

            En aquest compendi de lectures es fa difícil triar quin m’ha agradat més i per què. Cada llibre té una raó de ser, i crea un vincle especial amb qui el llegeix. Em van i em continuen fascinant les aventures d’Ulisses. Em va impressionar molt El cor de les tenebres. Eben em va enganxar pels seus coneixements i la bona escriptura. El Marroc Sensual i fanàtic em va agradar i provocar admiració per la valentia de la seva autora, una dona lliure, en una època impensable. Valoro molt la mirada irònica i tendra del Kim Amor cap a El Caire i els Viatges “col·locats” de la Rodoreda. Però de tot els que he posat tinc una especial debilitat per  Quanta, quanta, guerra, un doble viatge (com el de Perceval a la recerca del Greal) d'un adolescent que fuig de la guerra i al mateix temps viu el seu viatge iniciàtic. Cada capítol és un relat meravellós de per on passa, què hi veu i què hi viu. Al final del camí és un altre. En realitat, com tots nosaltres quan tornem d’un viatge, que alguna cosa ens ha transformat. 

Benvinguts!