dilluns, 29 d’abril del 2013

Pràctica 1 (Anna)

            La inscripció a aquest curs ha estat fruit d’una conjunció de fets: tenir notícies del curs i de qui l’impartia. A més, tenir uns materials dispersos dels meus viatges i que m'agradi escriure, tot plegat constitueix una suma d'atractius irresistible. Per tant, espero: “llegir, escriure, compartir, comentar: aprendre” (Gabriel Pernau, dixit).

            Sóc lectora, però no precisament de llibres de viatges. En aquest aspecte, la meva cultura literària és escassa. He llegit l’Odissea, d’Homer, en traducció de Carles Riba;  Eben, de Kapuscinski; El cor de les tenebres, de Conrad; El Marroc sensual i fanàtic, d’Aurora Bertrana; Mentre l’Iraq dormia, de Mertxe París; Fragmentos de El Cairo, de Kim Amor; alguns capítuls d'Els viatges, d’Ibn Battuta; Viaje a la Alcarria, de Camilo José Cela; A peu per la Llitera, de Josep (Maria) Espinàs; diversos articles d’en Xavier Moret a El Periòdico. I alguns llibres que jo inclouria dins del gènere tot i no ser considerats llibres de viatges (em recolzo en les aportacions de la professora Carrizo Rueda), com són tota la Matèria Artúrica; El Manuscrit trobat a Saragossa de Potocki; Viatges i Flors de la Mercè Rodoreda i Quanta, quanta, guerra, també de la Rodoreda.
            En aquest compendi de lectures es fa difícil triar quin m’ha agradat més i per què. Cada llibre té una raó de ser, i crea un vincle especial amb qui el llegeix. Em van i em continuen fascinant les aventures d’Ulisses. Em va impressionar molt El cor de les tenebres. Eben em va enganxar pels seus coneixements i la bona escriptura. El Marroc Sensual i fanàtic em va agradar i provocar admiració per la valentia de la seva autora, una dona lliure, en una època impensable. Valoro molt la mirada irònica i tendra del Kim Amor cap a El Caire i els Viatges “col·locats” de la Rodoreda. Però de tot els que he posat tinc una especial debilitat per  Quanta, quanta, guerra, un doble viatge (com el de Perceval a la recerca del Greal) d'un adolescent que fuig de la guerra i al mateix temps viu el seu viatge iniciàtic. Cada capítol és un relat meravellós de per on passa, què hi veu i què hi viu. Al final del camí és un altre. En realitat, com tots nosaltres quan tornem d’un viatge, que alguna cosa ens ha transformat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada