La inscripció a aquest curs ha estat fruit d’una conjunció de fets:
tenir notícies del curs i de qui l’impartia. A més, tenir uns materials dispersos
dels meus viatges i que m'agradi escriure, tot plegat constitueix una
suma d'atractius irresistible. Per tant, espero: “llegir, escriure, compartir, comentar: aprendre” (Gabriel Pernau,
dixit).
Sóc lectora, però no precisament de
llibres de viatges. En aquest aspecte, la meva cultura literària és escassa. He
llegit l’Odissea, d’Homer, en
traducció de Carles Riba; Eben, de Kapuscinski; El cor de les tenebres, de Conrad; El Marroc sensual i fanàtic, d’Aurora
Bertrana; Mentre l’Iraq dormia, de
Mertxe París; Fragmentos de El Cairo,
de Kim Amor; alguns capítuls d'Els
viatges, d’Ibn Battuta; Viaje a la
Alcarria, de Camilo José Cela; A peu
per la Llitera ,
de Josep (Maria) Espinàs; diversos articles d’en Xavier Moret a El Periòdico. I alguns llibres que jo
inclouria dins del gènere tot i no ser considerats llibres de viatges (em
recolzo en les aportacions de la professora Carrizo Rueda), com són tota la Matèria Artúrica ; El Manuscrit trobat a Saragossa de
Potocki; Viatges i Flors de la Mercè Rodoreda i Quanta, quanta, guerra, també de la Rodoreda.
En aquest compendi de lectures es fa
difícil triar quin m’ha agradat més i per què. Cada llibre té una raó de ser, i
crea un vincle especial amb qui el llegeix. Em van i em continuen fascinant les
aventures d’Ulisses. Em va impressionar molt El cor de les tenebres. Eben em va enganxar pels seus coneixements
i la bona escriptura. El Marroc Sensual i
fanàtic em va agradar i provocar admiració per la valentia de la seva
autora, una dona lliure, en una època impensable. Valoro molt la mirada
irònica i tendra del Kim Amor cap a El Caire i els Viatges “col·locats” de la Rodoreda. Però de tot els que
he posat tinc una especial debilitat per Quanta, quanta, guerra, un doble viatge
(com el de Perceval a la recerca del Greal) d'un adolescent que fuig de la
guerra i al mateix temps viu el seu viatge iniciàtic. Cada capítol és un relat
meravellós de per on passa, què hi veu i què hi viu. Al final del camí és un
altre. En realitat, com tots nosaltres quan tornem d’un viatge, que alguna cosa
ens ha transformat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada