Pràctica 1 (Bernat)

Ara fa uns tres anys vaig començar a sentir la necessitat d’escriure sobre els meus viatges, excursions, escapades, indrets que visitava.... Fins llavors, els viatges i les ganes d’escriure havien format part de la meva vida, però ambdós aspectes no havien convergit mai en un mateix punt. Coincidint en l’era de les noves tecnologies em vaig decantar pel format blog, un espai dinàmic, econòmic i interactiu. És en aquest moment que em sorgeix la necessitat de plantejar-me com vull narrar els meus viatges, com em vull dirigir als lectors; en definitiva busco un estil amb el qual sentir-me còmode.

Com a lector habitual d’algunes revistes de viatges i ocasional d’alguns llibres d’aquest gènere, tenia una idea força clara d’allò que volia i del que no en els meus escrits. Amb quins ingredients comptaven els articles que em feien trempar? Per què en deixava d’altres a mig llegir? Fruit d’aquesta reflexió elaboro el meu petit humil decàleg sobre les característiques que han de tenir les meves narracions (en primera persona, present...). Una manera d’escriure que em fa sentir còmode i que duc a terme, encara a dia d’avui.

Passat un temps però, em plantejo la necessitat d’adquirir noves eines que em permetin fer un pas endavant en el camp de la narració de viatges. Cerco millorar i enriquir els meus escrits, però també dirigir la mirada cap a altres formes de narrar un viatge. En definitiva, desitjo obrir el ventall de possibilitats vers les múltiples necessitats que planteja el mateix gènere.

D’altra banda, el curs de narrativa de viatges esdevé un espai idoni on intercanviar impressions amb persones que comparteixen el mateix “ofici”. Per a mi, és un punt de trobada amb viatgers que desitgen relatar les seves vivències i amb escriptors que gaudeixen viatjant.

2) Quins llibres de viatges heu llegit?

Pocs, ho reconec. Certament, la lectura d’aquest tipus de gènere, esdevé fonamental per tal d’impregnar-se de noves idees, recursos i atmosferes. De fet, tots tenim els nostres referents literaris. D’ells n’hem après i han acabat nodrint la nostra manera d’escriure. Prenc nota doncs, de la generosa llista bibliogràfica que ens has fet arribar.

-          La Costa Brava (Josep Pla)

-          Petjades de Pedra (Sergi Ramis)

-          Sota el cel de Tushita (Enric Soler)

-          Per Terres d’Al·là (Gabriel Pernau)

-          Europa (Jan Bover)

-          La ruta de la seda (Bernard Ollivier)

-          L’agulla daurada (Montserrat Roig)

-          La febre del cim (Jon Krakauer)

-          Mentre hi hagi llum (Eduard Sallent)

* Les dues darreres obres són relats de muntanya

3) Quins us han agradat més i per què?

Potser és perquè tinc una certa debilitat per l’Himàlaia i per les infinites i increïbles trescades que ofereix aquest indret que em decanto per Petjades de Pedra, de Sergi Ramis. És llegir-lo (l’he rellegit en més d’una ocasió) i sentir que sóc allà, que transito en senders que  travessen les muntanyes més altes del món. Una escriptura àgil, dinàmica i amb dosis mesurades d’informació i descripció. En acabar la lectura, de nou, em torno a preguntar: què espero per marxar fins allí? Això és el que cerco en tot relat, aquesta senzilla però contundent pregunta.