Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bruce Chatwin. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bruce Chatwin. Mostrar tots els missatges

diumenge, 30 de juny del 2013

Pràctica 10 (Sofía)

Elegí En la Patagonia, de Bruce Chatwin, para la última lectura del curso. Aunque nací y me crié en Argentina, conozco muy pocos lugares de mi tierra, y el territorio donde trascurre la historia de este libro no es uno de ellos. Por eso, cuando vi el título en el listado de la bibliografía, en seguida despertó en mí las ganas por descubrir un poco más sobre el sur del país.
En la Patagonia es una narración de viaje muy diferente a las otras dos que leímos. En pocas ocasiones Chatwin asume el protagonismo de la historia. Por el contrario, las personas que se encuentra en el trayecto se convierten en su centro de atención. El escritor consigue despertar interés por cada nuevo personaje, recrea muy bien sus personalidades y características físicas y los describe enmarcados en su entorno. Aunque esto me gustó, eché en falta más descripciones del paisaje.
Chatwin decide emprender este viaje como consecuencia de una antigua fijación infantil por un trozo de piel, supuestamente de un dinosaurio de la Patagonia, que poseía su abuela. Una vez en tierras australes, sigue la pista del animal extinto y se embarca en un largo recorrido por desiertos y parajes helados. Personas de lo más variopintas van nutriendo con sus aportaciones e historias el camino que le conduce hasta el desenlace. Se trata de inmigrantes que arribaron a Argentina con diferentes objetivos, y Chatwin se inclina sobre todo a dialogar con aquellos que provienen del Reino Unido.
El libro incluye numerosos pasajes históricos que, en ocasiones, provocaban que perdiera el hilo de la narración. A veces me resultó complicado comprender los saltos temporales e imaginarme el contexto en el que se producían los hechos. No obstante, estas historias eran tan interesantes que consiguieron atraparme. En cierto sentido, volvieron a despertar mi lado más inocente, llegando incluso a creer cosas tan descabelladas como que los unicornios vivieron en la Patagonia.

En definitiva, aunque el libro no resultó tal como esperaba, disfruté con esta última lectura que reúne anécdotas de forajidos, trotamundos, exiliados… de viajeros.

dilluns, 3 de juny del 2013

Pràctica 6 (Rosa)

He escollit rellegir En la Patagonia, de Bruce Chatwin, atès que considero que és un dels llibres de viatges que més m'han agradat. Aquest autor  té un estil únic i ha canviat el concepte dels llibres de viatges. No descriu la geografia com un documental ni les persones de manera convencional. Arriba a l'interior cercant les petites històries i els detalls. És extremadament subjectiu.
Per a l'autor, l'excusa del viatge fou un vell tros de pell que la seva àvia regalà a un dels seus cosins, un mariner exiliat en els confins de l'Imperi britànic per al seu casament. Tant l'àvia com la seva mare creien que era pell de brontosaure. I no era així, sinó un tros de milodont, que segons els experts no hi té res a veure. Quan Chatwin era petit ni tan sols li deixaven tocar la peça, la qual cosa contribuí a que encara li cridés més l'atenció. Amb una família tan fantasiosa, no és d'estranyar que el jove sortís tan aventurer i somiador.
Chatwin era un expert en pintura expressionista. Treballava com a assessor artístic a la galeria Sotheby's de Londres, on estava molt ben considerat. També fou reporter del Sunday Times Magazine.
Viatger empedreït, un dia decideix deixar-ho tot i anar a la recerca de l'origen de l'esmentat tros de pell. Durant la seva odissea intenta esbrinar detalls de segles d'història, i pel camí es troba amb personatges interessants i insòlits, des d'una comunitat Bahai provinent de Teheran fins a una ex fotògrafa que havia avorrit les càmeres.
Rellegint Chatwin, he tingut la impressió, potser agosarada que vol viure  les aventures i les emocions dels personatges que descriu. És imaginatiu i encomana un entusiasme ferotge, però, de sobte, s'intueix que el viatger pateix un desànim o fins i tot un estat depressiu.
Chatwin fou un gran narrador que morí jove, (als) 48 anys. Va portar una vida de risc fins a l'últim extrem. Això La seva mort prematura ha contribuït a crear tota una llegenda.

Una frase genial de l'autor: “Nunca aparques tu vida en un escritorio. Lo que sigue son las úlceras y los problemas cardíacos”. No considero que aquesta obra sigui un llibre sobre la Patagònia, més aviat un llibre sobre Chatwin a la Patagònia.