Pràctica 6 (Rosa)

He escollit rellegir En la Patagonia, de Bruce Chatwin, atès que considero que és un dels llibres de viatges que més m'han agradat. Aquest autor  té un estil únic i ha canviat el concepte dels llibres de viatges. No descriu la geografia com un documental ni les persones de manera convencional. Arriba a l'interior cercant les petites històries i els detalls. És extremadament subjectiu.

Per a l'autor, l'excusa del viatge fou un vell tros de pell que la seva àvia regalà a un dels seus cosins, un mariner exiliat en els confins de l'Imperi britànic per al seu casament. Tant l'àvia com la seva mare creien que era pell de brontosaure. I no era així, sinó un tros de milodont, que segons els experts no hi té res a veure. Quan Chatwin era petit ni tan sols li deixaven tocar la peça, la qual cosa contribuí a que encara li cridés més l'atenció. Amb una família tan fantasiosa, no és d'estranyar que el jove sortís tan aventurer i somiador.

Chatwin era un expert en pintura expressionista. Treballava com a assessor artístic a la galeria Sotheby's de Londres, on estava molt ben considerat. També fou reporter del Sunday Times Magazine.

Viatger empedreït, un dia decideix deixar-ho tot i anar a la recerca de l'origen de l'esmentat tros de pell. Durant la seva odissea intenta esbrinar detalls de segles d'història, i pel camí es troba amb personatges interessants i insòlits, des d'una comunitat Bahai provinent de Teheran fins a una ex fotògrafa que havia avorrit les càmeres.

Rellegint Chatwin, he tingut la impressió, potser agosarada que vol viure  les aventures i les emocions dels personatges que descriu. És imaginatiu i encomana un entusiasme ferotge, però, de sobte, s'intueix que el viatger pateix un desànim o fins i tot un estat depressiu.

Chatwin fou un gran narrador que morí jove, (als) 48 anys. Va portar una vida de risc fins a l'últim extrem. Això La seva mort prematura ha contribuït a crear tota una llegenda.

Una frase genial de l'autor: “Nunca aparques tu vida en un escritorio. Lo que sigue son las úlceras y los problemas cardíacos”. No considero que aquesta obra sigui un llibre sobre la Patagònia, més aviat un llibre sobre Chatwin a la Patagònia.