A
principis de la dècada dels vuitanta,
després de la invasió d’Afganistan per part de les tropes russes, la Guerra
Freda domina el món. El govern de Brezhnev agonitza i Europa està dividida en
dos grans blocs: els països occidentals i els països socialistes de l’Est
d’Europa i de l’URSS. Colin Thubron, viatger infatigable, travessa l’anomenat
Teló d’Acer i recorre més de quinze mil quilòmetres al volant d’un vell Morris.
Des del Bàltic fins al Caucas, l’autor ens convida a viatjar a través d’un dels
països més desconeguts i estigmatitzats pel món occidental.
Abans
d’emprendre el viatge, Thubron aprèn rus; tota una declaració d’intencions:
saber què pensen els seus habitants. Desafia el servei d’espionatge del KGB i
es reuneix amb nombrosos testimonis de la societat russa, majoritàriament
opositors del règim. L’autor es mulla, no és objectiu. Critica el sistema,
sense complexes. Sovint, en lloc de contrastar els clixés que planen sobre els
països soviètics sembla que es reafirmi en les seves conviccions.
“Pero entonces
la conversación giró hacia la crítica de la vida soviética, y se saturó de
desilusión. Su cúmulo de acusaciones fue a sumarse a la pirámide que ya se
alzaba en mi mente (casi todos mis interlocutores agregaban una o dos piedras):
los sobornos generalizados, la corrupción arraigada y la ubicua hipocresía
política.”
En
cada frase, Thubron desplega una bateria d’adjectius que descriuen els detalls
més insignificants. El vocabulari és ric, precís, però no m’agraden les imatges
visuals que crea mitjançant l’escriptura. Sovint perdo el fil argumental: les
frases són llargues i el text, barroc. Tinc la sensació que no em moc, que em
passo hores contemplant el mateix paisatge. Necessito sentir que viatjo amb
ell, que em porta d’una ciutat a l’altra i que, plegats, anem resseguint les
quilomètriques carreteres de l'URSS. No ha estat així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada