Colin Thubron s’enrola
a una aventura Entre rusos de setze
mil quilometres per la immensitat de la planura soviètica, en una dècada on
qualsevol estranger solitari es considerava un espia en potencia. A través d’un
relat feixuc i melancòlic, però amb un llenguatge excel·lent, l'escriptor britànic transhumant va
recorrent, a cavall del seu antic Morris, ciutats grises, plenes d’història
gloriosa i continguda decadència. El lector es perd entre una multitud de
dades, números, dimensions i descripcions detallades dels seus edificis
emblemàtics. S’entrellacen les anècdotes dels tsars, amb la dels dictadors
soviètics i la veu anònima i crítica dels dissidents que freqüenta.
Amb la mateixa passió
que els propis russos per la literatura, Thubron ens condueix per les vides
dels seus escriptors més famosos: Pasternak, Turguéniev, Tolstoi, Dostoievski,
Lérmontov...
L'autor tampoc rebutja
el líquid de l’amistat; el vodka arrenca confessions dels russos més
impenetrables. El que sorprèn és que el viatger conservi prou records com per
descriure les converses en les nits
interminables d’hivern, i de les nits encara més llargues i fosques de l’ànima.
Tanmateix, l’autor
se’ns mostra com un personatge hermètic, solitari i estoic, que amb prou penes
menciona les inclemències del temps, l’alimentació, l’estat de les carreteres o
els allotjaments on pernocta. No té ganes de viatjar amb el lector.
Però el darrer i més
gran imperi del món inspira a Thubron una por enigmàtica. El comunisme l’atrau
i el repugna al mateix temps, com si desitgés conèixer i abraçar aquest enemic
heretat. Amb un arrelat esperit individualista, Thubron haurà de vèncer les
contradiccions més íntimes per obrir el seu cor a la col·lectivitat del poble
rus. Una por materialitzada en darrer instant en la silueta dels agents de la
KGB, i que acaba vencent finalment en entendre l’esperit inconformista d’aquesta raça que encara era capaç de
somniar, tot i que vagament, amb una comunitat perfectible sobre la Terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada