Pràctica 8 (Anna)

BOTIGUEIG PER GRÀCIA

            “Gràcia, té gràcia”, mai més ben dit. Aquest barri em té el cor robat. Hi passejo molt i, quan he de comprar alguna cosa, sempre hi trobo allò que busco. Avui, em cal comprar dues coses: una samarreta, entre extremada i elegant —la vull per a un sopar de celebració de seixanta anys— i uns fils de cotó de colors llampats per fer unes manualitats de ganxet —m’encanta fer-ne.

            Amb tranquil·litat i alegria —comprar, tot i que no sóc consumista, em produeix plaer—, començo per la botiga De Verd, del carrer Verdi. És un comerç petit, de gènere de punt, molt ben posat. Com que està en plena temporada, té un excés de peces penjades a les burres. M’atabalo una mica a l’hora de triar. La mestressa, una noia jove molt trempada, de seguida interpreta el que busco. M’ajuda i em treu quatre samarretes de colors i models diferents, molt boniques. Me les emprovo, m’hi veig bé. Al cap em comença a sonar La vida és bella. No sé per què, però moltes coses de la meva vida les relaciono amb melodies. Estic sonada?

            Em quedo una samarreta de color verd. És com una mena de ponxo, molt original. A l’hora de pagar, la noia em fa descompte. Surto contenta.      

            Xano-xano, arribo a IFIL, al Torrent de l’Olla. Només passar la porta ja sento Els cants de glòria, de Bach. És una botiga espectacular, gran i lluminosa, de parets i prestatgeries blanques; la decoració, força minimalista, és el propi producte: fils, cotons, llanes, botons, peces fetes de ganxet i de mitja: jerseis, armilles, bufandes... Uns cartellets amb les paraules naturalitat, màgia, amistat, il·lusió... arrodoneixen l’ambient. Remeno i trio amb absoluta llibertat, i em quedo dos fils de cotó, un en tons lilosos i un altre de color cirera. A mb ells faré uns collarets de ganxet fantàstics per lluir-los a l’estiu. Per descomptat, filles i amigues se’n beneficiaran.

            La dependenta és un encant de noia. Veu que prenc apunts a la llibreta i s’interessa pel què faig. Es pensa que pertanyo a algun diari, revista o blog: “És per a mi, m’agrada fer ressenyes”, menteixo, però qui li diu la veritat! Llavors m’ensenya tota la botiga. Al pis de dalt hi tenen el taller d’aprenentatge: fan cursos per ensenyar a teixir. Em crida l’atenció les làmpades que pengen del sostre. Les pantalles tenen forma de con i són fetes de ganxet amb fil de color cru; són realment precioses.

Dues dones madures xerren entre elles. Escolto el què diuen i ho retinc. Quan surto, ho apunto:

—Merda! Se m’enganxa el fil; coi de ganxet!

—Tranqui, jo batallo amb aquest canalé!

            Ja no em cal res més, però sóc dona dèbil i caic a la temptació d’arribar-me a la botiga Instinto, del carrer d’Astúries, una de les més in de BCN. La meva economia ja no em permet cap més despesa, però i si... per rebaixes puc regalar-me un caprici. Hi entro, miro i comprovo que han abaixat preus. No és tan cara com abans, però també han abaixat la qualitat i el disseny. Ai, la crisi! Mentre bado, una clienta surt de l’emprovador per mirar-se en un mirall gran que hi ha al fons de la botiga. Du un vestit fet de triangles, com pedaços, de colors diversos, molt extremat i bonic. Parla amb la dependenta, que la convenç que li queda bé. Paro l’orella: “Anda, no, con este escote voy a calentar muchas cebolletas”. Ric i surto a ritme de rock.

Prendre apunts em serveix per retenir allò que em resulta interessant, curiós o inhabitual. L’única dificultat ha estat que he mentit a la noia d’IFIL, l’he desencisat, ja que s’esperava aconseguir publicitat per al seu comerç.