L'illa principal, Malta,
només té 246 quilometres quadrats; la segueix Gozo, que encara conserva bona
part de la natura original i Comino la més petita, amb només mitja dotzena
d'habitants permanents. També hi ha uns quants illots, deshabitats. Per la seva
situació, clima, hotels, restaurants, discoteques i zones d'esbarjo, s'ha
convertit en un destí de turisme de masses.
Atesa la seva situació
estratègica, moltes cultures se la disputaren: fenicis, cartaginesos, romans,
àrabs, també Napoleó i la corona anglesa. La llengua maltesa és difícil, per
sort tothom coneix l'anglès.
A Malta no hi ha rius ni
llacs. Durant la curta època de pluges es forma algun petit rierol. No obstant (això,)
existeix alguns curs d'aigua que sembla suficient per a les necessitats de la
població.
Tant en la seva vessant
històrica i cultural com la purament turística (platges, ruïnes, zones de
submarinisme...) Malta és un lloc interessant per visitar.. Quan s'hi ha anat
més d'un cop, no cal repetir tots els llocs de visita obligada. Per això
aquesta vegada no parlarem dels punts més coneguts, sinó que ho farem des de la
seva vessant religiosa, especialment la catòlica-romana.
Prop del 95% dels
maltesos són catòlics. Hi ha 365 esglésies -els maltesos diuen que n'hi ha una
per cada dia de l'any- i s'hi celebren infinitat de festes religioses. Per
exemple, per Setmana Santa surten disset processons amb encadenats i descalços.
A la capital hi ha un
sant de pedra a cada cantonada. Els habitants de les illes malteses són una de
les comunitats cristianes més antigues del món. Tot i aquesta majoria catòlica,
també hi ha anglicans, ortodoxos, jueus, musulmans i altres grups amb menys
representació. Prop de la capital, a la població de Paola, hi ha una gran
mesquita, obsequi a la comunitat musulmana del penúltim president de Líbia,
Muamar El Gadafi.
La Catedral de Sant Joan
a la Valletta per sí sola es mereix el viatge. Està considerada un exemple
mundial del barroc. Era el santuari del Cavallers de Sant Joan, també anomenats
de l'Ordre de Malta. Les parets són plenes de figures esculpides. Les pintures
de la cúpula i dels altars representen escenes de la vida de Sant Joan. El més
impressionant, però, són les pintures de Caravaggio, especialment La Decapitació de Sant Joan Baptista, de
grans dimensions.
El terra de la catedral
està recobert amb làpides de membres de famílies nobles europees amb
incrustacions de marbre. Les figures de calaveres són comuns: n'hi ha que
porten barret i en algunes porten alguna dent solta. Diversos personatges
catalans estan enterrats en aquesta catedral. Com Nicolau Cotoner i d'Olesa
(Palma de Mallorca 1608-Malta 1680). Gran Mestre de l'ordre de Sant Joan de
Jerusalem, fundà a Malta una escola d'Anatomia i Medicina. També va fer bastir
la principal línia de fortificacions del país, que per això du el nom de La
Cotonera. Un altre català de renom enterrat a l'illa és Tomàs Gargall, fill de
Collbató. Havia estat escolà al monestir de Montserrat i arribà a ser bisbe de
Malta des del 1578 fins a la seva mort el 1614.
A la capital també és de
visita obligada l'església de Sant Pau (a l'estar situada en un carrer discret,
pot passar desapercebuda). En aquesta església hi trobarem magnífiques obres
d'art; cal destacar el retaule de Matteo Perez i el cor i la cúpula de Lorenzo
Gafa. El més important que conté l'església són les relíquies de Sant Pau: un
os del canell esquerra i un tros de la columna en la que fou decapitat el sant
quan arribà a Roma. Aquestes relíquies són visitades diàriament per persones
devotes. Curiosament, aquesta relíquia
va estar durant gairebé un any a Tarragona, cedida per l'arxidiòcesi maltesa
amb motiu de l'Any Jubilar de Sant Pau. Segons la premsa de l'època, la
clausura de la celebració va ser apoteòsica. Després, el cardenal-arquebisbe i
el governador civil de Tarragona la traslladaren novament a Malta (val la pena
llegir la informació d'aquests esdeveniments que es troba a les hemeroteques i
als arxius del No-Do).
Sant Pau, també anomenat
Saül de Tars, és molt venerat a l'illa. Diu la llegenda que va ser ell qui va
introduir el cristianisme a Malta l'any 60. Pau era portat a Roma per ser
jutjat com a rebel polític, i el vaixell en què viatjava naufragà i tots els
que amb ell anaven, 275 segons els annals, van poder salvar-se nedant fins a la
costa. Al lloc del naufragi hi ha l'estàtua
del sant per commemorar l'esdeveniment.
Segons la tradició, Sant
Pau es va refugiar en una cova al costat de les catacumbes del seu nom a la
població de Rabat. També es diu que començà a fer algun miracle, com el que
conta una llegenda, segons la qual va sobrerviure a la mossegada d'una serp. Durant
els tres mesos que va romandre a l'illa, Sant Pau va difondre amb èxit la
doctrina cristiana entre la població. S'explica que les pedres de la cova on vivia
tenien poders miraculosos, i la gent en venia fragments com a protecció contra
els naufragis i per curar malalties.
Sant Pau era un home amb
cultura, parlava hebreu, arameu, grec i llatí. Se l'hi atribueixen algunes
dites que semblen actuals: "més val casar-se que cremar-se"; "no
tens una minyona sinó una companya"; "l'amor als diners és l'origen
de la maldat"; "qui no vol treballar tampoc ha de voler menjar";
"el nombre d'imbècils és infinit". Hi ha una dita catalana que diu:
és tan alt com un santpau. La història sembla contradir-la: Sant Pau era baix,
d'espatlles amples i una mica coix.
A Rabat hi trobem les
catacumbes del sant. És un dels llocs que no s'ha d'obviar; formen un gran laberint
amb més de mil quatre-centes tombes i està il·luminat amb encert. Més interessants encara són les catacumbes de
Santa Àgata, d'una extensió de quatre mil metres quadrats. En aquest indret no
hi deixen entrar sense guia i donen les explicacions creant un clima de misteri
i d'obscurantisme. El jove que acompanya els grups fa especial èmfasi en les
restes òssies que encara es conserven a les tombes, especialment en les
d'infants. Hi ha unes taules de pedra on celebraven festes en honor dels
difunts, fins que algun religiós ho va prohibir. Els frescos d'estil bizantí i
greco-romà estan considerats dels més extraordinaris de Malta.
Al mateix recinte hi ha
també un museu, més aviat hauríem de dir-ne un magatzem d'articles religiosos,
altres andròmines i, cal dir-ho, un munt de pols. Al primer cop de vista no
sembla que tingui interès. Conté ossos humans, relíquies diminutes que són
ossos de sants, emmarcats, envoltats de
brodats, de petites peces d'or, de pedreria i de perles. Hi ha un parell de
figures de mida natural del Nen Jesús, molt atrotinades, amb vestits de roba
descolorits, una d'elles amb el cabell que sembla natural, té el cap esberlat.
Cal destacar una col·lecció de fòssils i unes lloses de pedres votives
medievals. En un angle de la primera sala s'hi pot veure una columna amb una
escultura del cap de Sant Pau, tallat i ple de sang.
A Santa Àgata la
martiritzaren, l'any 251, tallant-li els pits, per no voler renegar del
cristianisme,. Els maltesos la veneren perquè creuen que els salvà de la
invasió turca. Segons expliquen just un anys després de la mort de la santa, el
252, el volcà Etna, a Sicília, va entrar en erupció. Hi ha imatges de la santa
en esglésies i carrer. Està representada d'una manera punyent, sostenint un
safata amb els seus dos pits tallats.
A la plaça principal de
Rabat s'hi troba la seu del Partit Laborista, un edifici curiós amb la façana
decorada amb garlandes)vermelles, com si fos Nadal. La planta baixa és una
cafeteria on hi ha homes jugant a cartes, només homes, tret de la cambrera.
Resulta curiós que, al carrer, just
davant del gran finestral, hi ha una fila d'escultures d'àngels i sants de
colors llampants; a les mans hi porten arcs i fletxes, creus i espases. La
imatges contrasta amb les files d'ampolles d'alcohol de dins el bar.
En un dels angles de la
mateixa plaça atreu la mirada del transeünt la figura d'un monjo abillat de
color fosc. A les espatlles hi du un angelet vestit de rosa amb ales blau cel
que, somrient, sembla parlar-li a l'orella. Més enllà, en un carrer proper, hi
ha un barberia, amb escultures de sants als dos costats de la porta. La més
cridanera és la d'un sant sense nom que porta un cap i una mà tallats penjant
de la túnica. Almenys aquest l'han representat amb un somriure. En un restaurant
proper, uns turistes riuen davant la pissarra de propaganda d'un restaurant.
Entre altres plats, el menú anuncia Penne
Rabbit with Sauce. Dóna preu a una divertida confusió.
Al sud de l'illa
principal s'hi troben els temples de Hagar Qim i Mnajdra. Declarats Patrimoni
de la Humanitat per la Unesco, daten de tres mil anys abans de la nostra era. A
Hagar Qim és on es va trobar la Venus de Malta, ara exposada al Museu
Arqueològic de La Valletta.
A la cruïlla entre els
dos jaciments, una senyora està davant d'un oratori, ha obert la porta de vidre
de la capelleta i hi ha posat una espelma encesa, ha fet una petita pregària
amb el puny clos i el braç mig alçat. Deu ser costum.
A l'illa de Gozzo hi
trobarem la Basílica Ta'Pinu. És el punt de pelegrinatge més visitat pels
maltesos. El juny del 1883, una dona va
escoltar la veu de la Mare de Déu en una petita capella que hi havia en aquest
lloc. Des d'aquella feta diuen que es van produir diversos miracles. Els veïns
estan segurs que les pregàries que es feren a la capella van lliurar l'illa d'una
plaga que va escampar-se per tot l'arxipèlag. Per aquest motiu es va edificar,
el 1920, una església gran i majestuosa
per honorar la Verge. Es construí amb la col·laboració econòmica i el treball dels
habitants de l'illa i el 1931 va rebre la visita del Papa Pius XII.
La Basílica està plena
d'exvots: roba de bebès, retrats, pròtesis diverses i mil objectes més que hi deixen
totes les persones que afirmen haver estat curades per algun miracle de la Mare
de Déu de Ta'Pinu. Quan no caben al lloc on estan exposats, els guarden en un
magatzem.
També a Gozo s'hi troba
la petita població d'Xlendi. Situada en una estreta badia, és un lloc pintoresc
i tranquil. Tant estret és el braç de mar que gairebé no hi ha platja. Per
banyar-se s'ha anar als costats que, com és profund, on han instal·lat diverses
escales, com de piscina, per facilitar l'entrada i sortida de l'aigua. Des de
la petita platja s'enfila un camí penyes amunt que voreja la cala; més
endavant, el mateix camí baixa fins a tocar l'aigua i just abans hi ha una
porta de ferro que permet accedir a una petita cala entre roques, resguardada
de la vista de la gent. És una zona de bany reservada a les monges d'una
congregació.
En mitja hora escassa de
trajecte en vaixell, tornem a l'illa principal.
A peu és quan millor es
veuen els detalls de la vida quotidiana i les costums d'una comunitat. La
majoria de cases de la Cotonera tenen, al costat de la porta d'entrada, imatges
de la Verge i el Nen, com abans als pobles de Catalunya. En una de les cases la
corona de la Verge estava feta de petits llums elèctrics. Darrere els vidres
d'algunes finestres de la planta baixa hi ha imatges de sants, de la Sagrada
Família i de Maria. És tradicional que a la majoria de façanes hi hagi tribunes
fetes de fusta. En diuen gallerijas i
solen ser de color verd o blau.
Es podria definir Malta
com a terra de miracles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada