Joseph Conrad pretén amb la seva obra El Cor de les Tenebres colpir la societat tot mostrant on pot
arribar la crueltat humana per aconseguir matèries primeres sense valorar el
cost humà que això pugui comportar. Es basa, principalment, en la colonització
al Congo realitzada durant el regnat de Leopold II de Bèlgica i, segons la meva
opinió, les situacions que descriu són plenament actuals. L'autor retrata una
societat que és víctima de la seva pròpia cobdícia.
Alguns crítics qualifiquen el relat com a racista
l'expressió sovint utilitzada de salvatge
quan fa referència als nadius i la justificació de la superioritat dels
europeus sobre els africans. Al meu entendre, és una pauta més que utilitza
Conrad per fer reaccionar la ment humana i evitar que fets semblants es tornin
a repetir.
L'autor mostra una gran habilitat per atrapar el lector.
Utilitza tots els recursos literaris per
mostrar com és l'entorn paisatgístic i humà. Descriu detalladament, sense
estendre's en llargs paràgrafs, la manera de ser dels personatges, la majoria
complexos, com el senyor Kurtz, que ha embogit, o el director, orgullós i
rancuniós, deixant una part de misteri en no acabar d'arribar mai amb
profunditat a la manera de ser de ningú, de manera que sempre volem saber-ne
més sobre els protagonistes. I aquesta sensació continua, fins i tot, un cop
acabat el llibre. Es pot dir que Conrad deixa un interrogant en cada tema
exposat.
L'obra conté multitud de petits detalls, potser sense importància,
que creen una certa intimitat amb l'autor, de vegades més que amb els temes
essencials de la novel·la.
Joseph Conrad sap com transmetre sentiments de por
mitjançant expressions com: horror, horror! I detallant els crits i gemecs de
dolor dels esclaus moribunds en un racó de la selva humida i consumida. De fet,
la narració és una gran història de terror.
