(Com
que no he rebut a temps el llibre de lectura obligada, he tornat a llegir El cor de les tenebres, de Conrad. Per
això la meva pràctica serà diferent. Ara que ja m'ha arribat el d'en Theroux,
tinc moltes ganes de llegir-lo; crec que m'agradarà).
El
paisatge exuberant en plena selva congolesa, amb un munt de ferralla, rovellada
per terra, està tan ben descrit que et pot flairar l'olor de la humitat, de les
plantes i de rovell.
Un
grup de negres, així és com els anomena l'autor, pugen fent tentines per un
marge humit. Van carregats amb cistells plens de terra damunt del cap. Se'ls
poden comptar les costelles, suen, respiren amb dificultat a causa de l'enorme
esforç que els suposa l'ascensió pel terra fangós i relliscós. Sembla que no hi
veuen, absorts com van en una mortal indiferència d'animal domesticat. Al coll
hi duen argolles metàl·liques i tot ells van units mitjançant una cadena de
ferro; mentre caminen se sent el so metàl·lic que produeix el fred metall al
ritme del seu pas. Un home blanc, armat amb un fusell, els vigila: com si es
poguessin escapar! Du una caçadora de color clar, de la qual l'autor ens
assenyala un detall en aparença insignificant: li falta un botó.
Una
frase molt punyent del llibre és la que pronuncia el comptable que es posa
histèric pel soroll que fan els treballadors/esclaus: "Quins crits! Quan
he quadrar els comptes odio a mort aquesta colla de salvatges!".
El
mateix comptable explica que ha ensenyat a una de les dones indígenes a
emmidonar-li el coll i els punys de la camisa. Comenta que l'hi ha costat
aprendre-ho i que no li agradava de fer-ho. És realment incomprensible que, en
aquell entorn i en aquelles circumstàncies, l'home donés tanta importància al
seu aspecte físic.
M'ha
desagradat la manera que Conrad anomena els negres: els diu "salvatges".
Tot i això, crec que és un recurs per denunciar les condicions en què vivien i
fer que el lector reaccioni. No ho sé, potser sóc massa magnànima amb l'autor.
Tampoc
m'agrada la normalitat amb què detalla la diferència de tracte i de relació
entre els blancs i els negres: comparteixen penúries, encara que de manera molt
diferent, en el terrorífic entorn on es desenvolupen els fets. Conrad en cap
moment qüestiona la superioritat amb què l'home blanc tracta el negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada