Sovint, la primera
pàgina d’un llibre és la que em dóna més pistes per saber si l’acabaré amb
rapidesa. Amb Theroux, he connectat a primer cop d’ull. "Yo decidí ir (a China) porque disponía de un año libre". No
necessito que em donin més explicacions. Aquest és un llibre de lectura fàcil.
Amb un toc d’humor i sinceritat, l'autor descriu la societat xinesa a través
dels seus recorreguts en tren. Més que recórrer quilòmetres, sembla que recorri
els personatges. A través dels petits detalls i de les converses que manté amb
la gent, ens apropa al caràcter, costums, recels de la població local, a la
situació política i cultural, les empremtes del passat recent... sempre amb una
visió molt subjectiva.
Les descripcions que fa
dels paisatges són breus però detallades. Fins i tot divertides i evocadores. "Más que un paisaje, semejaba un empapelado,
el tipo de empapelado tan simple y repetitivo en el que miras las arrugas en
lugar del dibujo".
Explicant les seves
intimitats, sense cap mena de pudor, Theroux em connecta a les meves pròpies
experiències de viatges. El passatge de les putes russes em va transportar a
una experiència similar que vaig viure al sud de Turquia. "Cierto día estaba en Xing Hua Yuan y vi a
dos hombres en una habitación privada. Uno tenia la picha del otro en la boca".
Aquesta capacitat de
dir sense embuts el que pensa té la seva part negativa. Theroux sembla tenir una
visió bastant rígida del món i la seva crítica no deixa indiferent. És un gran
provocador, que obliga a implicar-se en les seves reflexions. Així, si ets un
gran amant dels circs comunistes, t’has de llegir sis pàgines senceres del per
què del seu rebuig. I si creus en els remeis xinesos, t’has d’empassar el seu
menyspreu.
Però
malgrat no haver acabat la lectura del llibre, em deixaré endur innocentment
per les primeres impressions i creuré que
"siempre podemos engañar al forastero".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada