Havent llegit només 300 pàgines de En el gallo de hierro, un
dels fragments que més m’ha impactat és quan Paul Theroux explica les pallisses
que molts estudiants donaven a professors, educadors i pares. Em costa
d’imaginar el fervor amb què la Revolució Cultural va propagar-se entre els
adolescents, que arribaven a atacar a tots aquells que havien estat acusats de
deslleialtat política al règim i a la figura de Mao. Per bé que moure’s amb
tren va permetre a Theroux convertir-se en un observador privilegiat, penso que
aquest mitjà de transport el va limitar a l’hora de descobrir altres regions
del país més incomunicades. Optar per desplaçar-se amb la població local i els
seus vehicles potser hagués estat una bona manera d’endinsar-se en una realitat
més atípica. Malgrat tot, de ben segur que en aquella època (la Xina) no es
disposavena de les facilitats que gaudim avui en dia.
(Pàgines
106 i 107) «La Fábrica de Locomotoras de Datong es la última fábrica que aún
produce locomotoras de vapor. […] Es indestructible porque nada está
automatizado; si hoy cayera una bomba, mañana volvería a estar en
funcionamiento. [...]
A la mayoría de los occidentales les parece cómico e incluso absurdo, pero no
es una broma, no lo es en una sociedad en la que en los ríos aún se pesca con
redes creadas hace dos mil años. [...] Empecé
a pensar que mucho tiempo después de que estallaran los ordenadores, reventaran
los satélites, se estrellaran los jumbos y despertáramos del sueño de la alta
tecnología, China seguiría avanzando con trenes traqueteantes, arando las
antiguas terrazas, viviendo satisfecha en cuevas, sumergiendo las plumas en
tinteros y escribiendo su historia».
Aquest
fragment em suggereix un entorn lleig, àrid, sense arbres ni cap brot verd, amb
la terra carbonífera i ennegrida. Una situació econòmica empitjorada per
l’obligació dels intel·lectuals d’anar a treballar al camp. A la vegada em fa
pensar en la manera que té l’autor d’enllaçar el temps amb el tarannà de les
situacions que va trobant, comparant-les amb les ja viscudes en la seva primera
visita a la Xina i les qüestions que es creen al voltant d’aquestes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada