Pràctica 3 (Gerard)

Havent llegit només 300 pàgines de En el gallo de hierro, un dels fragments que més m’ha impactat és quan Paul Theroux explica les pallisses que molts estudiants donaven a professors, educadors i pares. Em costa d’imaginar el fervor amb què la Revolució Cultural va propagar-se entre els adolescents, que arribaven a atacar a tots aquells que havien estat acusats de deslleialtat política al règim i a la figura de Mao. Per bé que moure’s amb tren va permetre a Theroux convertir-se en un observador privilegiat, penso que aquest mitjà de transport el va limitar a l’hora de descobrir altres regions del país més incomunicades. Optar per desplaçar-se amb la població local i els seus vehicles potser hagués estat una bona manera d’endinsar-se en una realitat més atípica. Malgrat tot, de ben segur que en aquella època (la Xina) no es disposavena de les facilitats que gaudim avui en dia.

(Pàgines 106 i 107) «La Fábrica de Locomotoras de Datong es la última fábrica que aún produce locomotoras de vapor. […] Es indestructible porque nada está automatizado; si hoy cayera una bomba, mañana volvería a estar en funcionamiento. [...] A la mayoría de los occidentales les parece cómico e incluso absurdo, pero no es una broma, no lo es en una sociedad en la que en los ríos aún se pesca con redes creadas hace dos mil años. [...] Empecé a pensar que mucho tiempo después de que estallaran los ordenadores, reventaran los satélites, se estrellaran los jumbos y despertáramos del sueño de la alta tecnología, China seguiría avanzando con trenes traqueteantes, arando las antiguas terrazas, viviendo satisfecha en cuevas, sumergiendo las plumas en tinteros y escribiendo su historia».

Aquest fragment em suggereix un entorn lleig, àrid, sense arbres ni cap brot verd, amb la terra carbonífera i ennegrida. Una situació econòmica empitjorada per l’obligació dels intel·lectuals d’anar a treballar al camp. A la vegada em fa pensar en la manera que té l’autor d’enllaçar el temps amb el tarannà de les situacions que va trobant, comparant-les amb les ja viscudes en la seva primera visita a la Xina i les qüestions que es creen al voltant d’aquestes.