Illa de Baracoa, Filipines
Com que està a punt de
ploure, avui també, agafaré l'auto per anar a treballar. Anar a peu m'agrada i
és més barat; llàstima que em queda lluny i sovint tinc mandra. Tinc més temps
que si baixo caminant, així que faré un bon esmorzar. No fa fred i menjo a la
terrassa.
Se senten els primers
ocells del matí. A l'arbre que em queda just davant de la barana hi ha un
parell de merles; segur que quan jo entri dins vindran a menjar-se les engrunes
que els deixaré. Vaja! Una ja la tinc la vora dels meus peus i comença a picar
alguna cosa tot mirant-me de reüll; són molt sociables aquestes aus.
Ja plou quan surto de
casa, com cada dia des de fa gairebé una setmana. A vegades em cansa tanta
pluja, però té la seva recompensa: tot és verd i ufanós, especialment ara a la
primavera.
Baixo conduint per una
forta pendent per prendre la via principal. Aquesta ruta que faig diàriament
està vorejada d'arbres, és agradable, encara que sigui força transitada.
S'ha posat el semàfor
vermell, justament al costat dels aiguamoixos. A les basses més grosses hi ha
una munió d'insectes. Baixo els vidres, entra una olor fresca i d'humitat. Ara
el cel s'ha aclarit una mica.
Piiiip! Tot badant no
m'he adonat que el semàfor s'ha posat verd i algú toca la botzina.
Segueixo conduint tot
mirant de reüll el paisatge que m'envolta. Avui sembla que hi ha poc trànsit i,
tot pensant en cabòries, m'adono que vaig a més de seixanta i el límit són
cinquanta. Altre cop m'haurà detectat el radar i m'arribarà una multa, segur!
Ara passo pel vial Sant
Jordi. Aquí sí, hi circulen molts vehicles. Semblaria que tota la població anem
a treballar a la mateixa hora. I, a sobre, a la majoria de vehicles hi anem una
persona sola; sol passar als pobles amb dèficit de transport públic.
Un altre embús i
paciència no t'acabis.
Bon dia!, em saluda des
de la vorera el sabater que ja obre el seu taller. Fa poc que ha muntat el negoci
i sembla que li va bé. Se'l veu content.
A l'altra banda de
carrer hi ha una petita botiga de queviures, ben bé com les d'abans, d'aquelles
que venien una mica de tot.
Arrenco de nou, cinc
minuts i ja seré a lloc. El que té de bo el meu lloc de treball és que gairebé
sempre s'hi troba aparcament. Avui deixo l'auto davant la Funerària Puig, hi ha
molt espai aquí.
Just abans de l'edifici
on treballo hi passa el riu Fluvià. Fa dies que cada matí hi veig un bernat
pescaire, preciós.
Ja he arribat, ara a
tornar-hi com cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada