Pràctica 3 (Anna)

Em resulta difícil triar, ja que triar implica sempre descartar, i, en un llibre tan extens i interessant com aquest, se m’ha fet difícil. He seleccionat dos fragments: un per l’impacte que m’ha produït, i l’altre pel rebuig que m'ha generat; són del capítol 3, El tren nocturno número 90 a Pekin.

            El primer fragment que m'agradaria destacar és quan Theroux acaba de dinar a casa de la senyora Lord, i un jove l’aconsella que, ja que està interessat en el trens, hauria de visitar la ruta de la mort. És una línia del ferrocarril on durant la revolució cultural la gent s’hi suïcidava. Tres raons per les quals la gent es treia la vida en el tren: una, la desesperació; dues, que era econòmic; i tres, perquè, en morir sota les rodes del tren, la companyia del ferrocarril s’havia de fer càrrec del mort i enterrar-lo. Aquest fragment m’ha deixat molt tocada. Per la duresa del que explica, però també per la manera com ho explica, en una conversa absolutament convencional.

            L’altre fragment que m'ha cridat l'atenció és just al començament del capítol, quan, de mala manera, l’encarregada del vagó llit obliga els viatgers a llevar-se de les lliteres. Té pressa a recollir; sembla que vulgui esmenar-se en la feina, cosa que no és així, ja que Theroux es queixa de la brutícia del lavabo, on ni tan sols ha pogut entrar. La dona no està guiada per la professionalitat, sinó per l'egoïsme produït per la manca de justícia: no cobra hores extres. De tota manera, m’ha ofès més el com ho fa, sense educació ni sensibilitat, que el fet en si.

            I pel què fa a la frase, també del mateix capítol, em quedo amb la següent: "La así llamada revolución cultural fue maravillosa en el sentido de que nos enseñó a no seguir ciegamente a nadie —explicó—. Nunca confiaremos en lo que dicen los políticos". Tot i que no és una cita del propi autor —està en boca d’un xinès, el senyor Chen—, me l’he feta meva pel moment que ens toca viure. La crisi actual ens ha obert els ulls respecte a la mentida i la corrupció que ens envolta, que ens ha dut a la desconfiança més absoluta en els polítics, siguin del signe que siguin.