Paul Theroux torna a la Xina sis anys després per tal de copsar-ne
la nova realitat. Ja fa deu anys de la mort de Mao i algunes coses comencen a
canviar al gegant asiàtic. Al llarg del llibre, són constants les comparacions
de l’autor amb la seva anterior visita a la Xina. Conèixer de primer mà els
trets característics de la societat i cultura xinesa, així com la situació
política i econòmica actual, és sens dubte el principal objectiu de l’escriptor
nord-americà.
El diàleg és un dels recursos més emprats al llarg de tot el
llibre. Theroux aprofita qualsevol ocasió per acostar-se a aquell xinès que
viatja al mateix compartiment del tren, per visitar un amic professor de Pequín
o simplement per conèixer un grup de persones que, setmanalment, es reuneixen
en un parc de Xangai.
Theroux és conscient que d’aquestes converses en sortirà el
gruix del contingut del llibre i, el que és més important, la informació que
n’obtingui, li permetrà plasmar la societat xinesa. És aquesta actitud, la de
buscar constantment el contacte amb la gent, la que m’agrada i la que tindré en
compte, a partir d’ara, quan hagi d’escriure un nou relat de viatges.
Per estrany que pugui semblar, Paul Theroux es mostra força
més subjectiu a l’hora de descriure un paisatge que no pas quan ha de parlar de
la societat xinesa o de l’actual situació política del país. En aquests casos, se
cenyeix a fer preguntes als seus interlocutors i poques vegades dóna el seu
punt de vista. Per contra, quan descriu l’entorn, no es limita a utilitzar els
adjectius més escaients en cada cas, sinó que hi afegeix el seu toc
personal.
[Desde el
tren Polonia parecía senil: campos agotados, deteriorados bloques de pisos,
carreteras destrozadas y grandes fábricas polvorientas. Presentaba el aspecto
de un país entrado en años -es evidente que chochea- pero posee el pueblo más humano y amable que
he conocido en mi vida....].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada