dilluns, 16 de setembre del 2013

Pràctica 3 (Oriol)

En el Gallo de Hierro (I)

Desconec la cultura xinesa, més enllà dels quatre tòpics que vaig aprendre a l’escola o llegint en diagonal allò que en deien, i diuen, els mitjans de comunicació de casa nostra. Tinc la sensació que a Europa hem viscut d’esquena a Àsia i per això m’ha semblat molt aclaridor aquest llibre. El que més m’ha agradat del relat és la capacitat de Paul Theroux per relligar entrevistes —moltes vegades converses a peu de carrer o ferrocarril— amb descripcions i dissertacions culturals, sociològiques i històriques en un sol cos narratiu.
L'escriptor nord-americà és un observador privilegiat, però sobretot un bon analista que sap treure conclusions de qualsevol conversa. El seu mètode inductiu, que parteix de l’anècdota per parlar de la complexitat del context, posa en evidència el seu bagatge sobre la cultura xinesa. Així, ell llibre esdevé un clàssic, un retrat sociològic de la Xina dels anys vuitanta que ja queda per a la posteritat. Malgrat això, tant descriure la sortida i arribada amb tren en cada ciutat on fa parada, en certs moments l'autor a ser repetitiu.
Theroux treu molt de suc de qualsevol conversa. Em sembla il·lustratiu el diàleg que té amb el senyor Peng, un home que, de jove, s’havia resistit a sumar-se als ‘guardes rojos’ del Partit Comunista durant la Revolució Cultural:
    Si en China no hubiese habido una revolución, su vida habría sido muy distinta.
    Puede que mejor, puede que peor—respondió
    ¿Ni siquiera puede decir que ha vivido un período histórico interesante?
    Solo un poquitín. La historia china es enorme. La Revolución Cultural casi no cuenta.

Només amb quatre línies deixa molt clara la manera com els xinesos conceben la seva història. A Europa, els referents històrics apel·len gairebé sempre a l’època medieval, a molt estirar a la Grècia i Roma clàssiques. A la Xina, però, es remunten a milers d’anys. La ‘gran’ civilització occidental és ‘petita’ si la comparem amb el llegat de la cultura xinesa. I nosaltres, mirant-nos el melic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada